Vàrem acabar l'any pujant a Burriac i hem començat el nou any pujant a Sant Mateu. Com l'altre cop ens hem dirigit amb cotxes a l'inici de la ruta, que aquest cop ha estat al parc de la Cadira del Bisbe a Premià de dalt. Prèviament havíem entrenat de 7.30 a 9.30 uns 6400-6700 metres.
El recorregut total de l'excursió han estat 5 km que els hem fet a un ritme de caminar "més o menys ràpid". El temps total ha estat 1 hora i 10 minuts amb les corresponents parades que ara veureu.
Les primeres rampes han estat fortes, al principi tots parlavem de diferents coses que ens apareixien pel cap, però després d'uns 10 minuts on la pujada es complicava i que no parava, ja s'escoltaven les primeres queixes i acudits d'alguns dels integrants de l'expedició. Han estat 20-25' de pujada on els nostres cors bategaven una mica més fort de lo normal (ningú ha tret el fetge) i mica en mica s'anava veient el punt més alt i les primeres esplanades que ens indicaven que havíem arribat al Turó de Sant Mateu. Precioses vistes de tot el litoral Català, Barcelona es veia perfecte, inclús l'Adrian ha pogut veure a algú nedant a les Picornell!!!. Cap a l'interior es veia tot el Vallès, Collserola, Montserrat i les muntanyes nevades del Pre-Pirineu, encara que en Pol Roca deia que era el Pirineu (tinc els meus dubtes).
Seguint el camí que ja ens orientava direcció cap a Mataró ens hem endinsat per uns corriols que ens han dut a un dels objectius que buscavem, una casa pairal amb un anfitrió molt elegant i la petita hermita de Sant Mateu. Precioses vistes del Montseny i del Puigmal que han quedat en segón terme per l'espectacular estruç que ens hem trobat.
Després d'una paradeta i de fer les fotos de rigor hem seguit la ruta que ja començava a avisar del descens. Corriols i trialeres eren les pistes per on havíem de baixar per arribar al següent punt de la ruta: La Font de Sant Mateu. Desgraciadament hi ha hagut un petit accident on la nostra estimada Júlia Jubany s'ha torçat el seu famós turmell. Com una campiona a sobreviscut al petit accident i ha fet el descens amb alguna que altra molèstia però l'ha fet!
Visita a la font on l'Edu sembla que ha tastat l'aigua (ull viu! no et posis malalt un altre cop!) i que dues noies que estaven parlant dels seus problemes a la vida les hem interromput amb la nostra arribada i no han durat ni 2 minuts allà assegudes, pobretes. Un parrell de fotos i seguir el descens ja que la suor s'estava assecant i començava a fer fresqueta.
Arribant gairabé al final, a les darreres baixades, el 80% del grup encapçalat pels nois s'han animat a baixar corrents (no em responsabilitzo del mal de cames que tindreu demà). Després d'haver-se equivocat en un dels senyals que els hi havia donat, han hagut de tornar enrera i agafar la direcció correcta per enfilar les vertiginoses rampes que ens duien de nou al Parc de la Cadira del Bisbe.
Un cop al punt inicial una petita expedició ha anat a buscar una cova que hi havia per allà amagada en una petita i antiga ciutat prehistòrica. No han tingut paciència i no han tingut èxit, s'han enfilat a totes les roques i no l'han vist, el que la resta sí que hem vist ha estat en Gollum saltant per les pedres amb un estil molt característic (eh Francesc?).
En fi, un cop més una bona estona envoltats d'un entorn natural envejable i que ha acabat amb l'indult de l'entrenament de demà al matí ja que el pernil de 7kg que m'han regalat s'ho val!!!
Moltes gràcies!!! Prepareu-vos per la propera!!!
Sergi Garcia.
