La figura dels pares en l'esport és vital pel bon desenvolupament del jove esportista. Hi ha pares que saben molt bé que han de fer, ajudant que el seu fill pugui realitzar l'esport que li agrada i deixant al marge altres temes que només fan que complicar les coses. D'altres no se n'adonen i creient que fan un bé pel seu fill el que fan és empitjorar la situació i evidentment són incapaços de veure el que tothom veu (que el problema el poden estar creant ells).
Situacions com l'excés de nervis a les competicions, no voler anar a la piscina a entrenar, tenir mals comportaments abans, durant i després de l'activitat poden ser provocats per un mal enfoc de les energies que els pares tenen envers l'activitat dels seus fills.
Totes les situacions són normals que puguin succeir, i per aquest motiu seria molt bo que tothom reflexionés en quin tipus de pare (relacionat amb l'esport) creu que és. Tothom vol el millor pels seus fills, però de vegades l'excés de ganes envaeix parcel·les que no haurien de ser franquejades i la majoria de vegades passa sense adonar-se.
És per aquest motiu que aquest matí en veure el següent article he pensat que seria bo compartir-ho amb tots vosaltres. La font surt d'un web de waterpolo però és extrapolable al 100% al món de la Natació i de l'esport en general.
Espero que us agradi.
ENLLAÇ DE L'ENTRADA
