Aquesta entrada està dedicada a tots els pares i mares dels nostres esportistes. Pares i mares que amb la seva ajuda fan possible que els seus fills i filles segueixin els entrenaments dia a dia, mati i tarda, competicions als caps de setmana i entrenaments en dies festius. Sou una part molt important del conjunt d'elements que fan possible que els vostres fills i filles aconsegueixin les adaptacions i evolucions marcades a les diferents etapes i/o categories per les que van passant, fins arribar a ser un nedador adult preparat per passar al Primer Equip i entrenar per la Natació d'Alt Nivell.
El que succeeix és que de pares en tenim de molts tipus i no tots ajuden a la correcta evolució "psicol·lògica" (esportivament parlant) dels seus fills envers la seva pràctica esportiva, i això es veu reflexat en el rendiment dels nedador@s moltes vegades.
Els pares sou els primers interessats en la felicitat dels vostres fills i filles, que vagin bé als estudis i que siguin uns campions a la piscina i això fa que de vegades apareguin conductes no gaire correctes.
Durant les darreres setmanes he pogut observar com hi ha pares (amb tota la bona intenció cap als seus fills) que intervenen durant l'entrenament. Intrevenen donant instruccions, saludant, i parlant amb els seus fills.
"Recomano personalment que no ho feu, ja que un cop ha començat l'entrenament els vostres fills el que necessiten és veure al seu entrenador@, als seus companys, la piscina i centrar-se en l'activitat que estiguin fent. No és bò que el nen desviï l'atenció cap a la figura dels pares sigui pel motiu que sigui, el nen ha d'experimentar i explorar ell sol amb l'activitat, d'aquesta manera aprendran i evolucionaran molt més. La simple presència darrera del vidres o asseguts a una cadira sense apartar la mirada del vostre fill pot generar tensió i pressió als vostres fills. No haurien de notar la vostra presència, això voldrà dir que estan aprofitant l'activitat al 100%. Evidentment que es pot mirar l'entrenament dels vostres fills, però mai que la vostra presència afecti el desenvolupament del mateix."
Un altre tema és quan els vostres fills surten de l'entrenament. Els reculliu i els porteu a casa i poden existir converses sobre la seva pràctica esportiva. Intentar no parlar gaire de l'activitat si ell no ho ha iniciat, i si ho feu pregunteu-li com s'ho ha passat o que han fet, abans de recriminar-li alguna cosa que hagueu vist. Ell ja té el seu enrenador@, si es troba que al sortir de l'entrenament té un altre entrenador@ li crea excés d'angoixa i un conflicte. Per tant cal evitar ser pares-entrenadors, i ser simplement pares que és el que el nen espera de vosaltres.
Tampoc hem de caure en l'error de ser pares-desinteressats, sense mostrar interès per la pràctica esportiva del vostre fill. No acompanyar-lo mai als entrenaments o a les competicions pot ser una font de desmotivació pels vostres fills ja que dedueixen que per vosaltres no és important l'esforç que estan fent.
Saber gestionar el guanyar o el perdre, els vostres fills sempre intentaran guanyar, però han d'aprendre a valorar la superació personal i la consecució dels objectius marcats amb el seu entrenador@. Durant les primeres edats el resulat és secundari, donant prioritat a l'aprenentatge i a la formació integral de l'esportista.
"Encara recordo al meu pare el què em va dir quan vaig quedar Campió d'Espanya Júnior: Molt bé Sergi, ho has fet molt bé.... De qué vols l'entrepà?" I un altre any que vaig quedar quart per centècimes després d'una horrible cursa em va dir: Molt bé Sergi, quasi ho aconsegueixes... De qué vols l'entrepà? Independentment del resultat, sempre tenia al meu pare que es preocupava més per l'entrepà que pel meu resultat, encara que jo sabia molt bé que el resultat també li interessava però no ho mostrava.
"No volem campions a l'escola de Natació ni als Alevins, volem nedador@s joves que es vagin formant bé i amb garanties de poder començar a despuntar en edats infantils per arribar amb força als Júniors i al Primer Equip."
L'experiència de 30 anys, primer com a nedador i després com a entrenador m'ha mostrat que els campions del futur no acostumen a estar entre els primers en edats prematures, a no ser que sigui un talent innat i estigui predestinat a ser un campió des de ben petit. Tingeu paciència i recolzeu al 100% als vostres fills independentment del resultat obtingut.
Espero que aquestes reflexions us ajudin a entendre millor el rol dels pares envers la pràctica esportiva dels vostres fills. A part us adjuntem un video d'una psicòl·loga esportiva que parla del tema d'una manera molt clara i entenedora.
Desitjo que us agradi!
Moltes gràcies a tot@s per la vostra comprensió i la vostra col·laboració!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario